En Jaume Peig i la Paquita Banús, amb el seu fill Antoni de 4 anys, surten de Caldes de Montbui per començar a fer de forners a Ponts. Aquest es el seu primer negoci.
Desprès de la gran nevada del 1962, la boira espessa de la comarca de la Noguera i les despeses pagades, decideixen tornar al Vallès, a Santa Eulàlia de Ronçana. Lloguen el forn de baix, ara anomenat Forn Sant Antoni.
Al Juliol entra una nena a treballar els caps de setmana, per ajudar a la Paquita a la botiga. Es deia i es diu Fina.
Aquest any el Toni, aquell nen que ja ha deixat de ser-ho, passa de ser ajudant a fer la jornada complerta compaginant la feina de forner amb els estudis nocturns.
La Fina es queda a treballar definitivament al Forn Sant Antoni.
El Jaume deixa que el Toni porti el negoci.
Per falta de personal qualificat es fa necessari fer una reestructuració al forn.Per mantenir la qualitat i fer el pa com tota la vida decidim obrir només els divendres , dissabtes i diumenges.
Any de crisi: mirem de fer gaudir als clients com a mínin amb un bon sabor a taula.
Aquest any renovem la botiga i també incorporem nous pans a la nostra carta.